Setembre 2019
Publicitat

Transtorns Alimentaris. Cara a cara

Són trastorns psicològics que incapaciten a les persones a alimentar- se d'una manera apropiada. Els trastorns alimentaris inclouen un ampli conjunt de sentiments, actituds i conductes relacionades amb el menjar. Per a les persones amb problemes d'alimentació, el pes i la dieta són la mesura de la pròpia autoestima. Sovint es veu com es modula mitjançant una compulsió (siguin els vòmits provocats o l’excés d’ingesta) una obsessió o insatisfacció d’origen no alimentari. La influència sociocultural, juntament amb problemes individuals i familiars faria aquestes persones més vulnerables, sobretot en l’època adolescent, que sovint és l’inici.

Per Aina Lliteres
L'adolescència és el període de creixement, juntament amb el període fetal i el primer any de vida, més important. En cinc anys el pes es doblarà i l'alçada del noi/noia augmentarà d'un 15%. Això comportarà un augment de les necessitats nutricionals, que en alguns casos sobrepassen les necessitats d'un adult. Juntament amb aquest daltabaix de canvis corporals, psíquics i socials, l'adolescent intenta buscar
  • se una identitat, i trobar el seu lloc en un grup, en conseqüència passant més moments fora de casa i augmentant mals hàbits alimentaris com: - Un excés de menjar ràpid , que es tradueix en un excés de greixos saturats i de calories en general. - Picar snacks tot el temps, que comporta un excés de sucre, de sal, i també de greixos saturats i calories. - Saltar-se els àpats amb la conseqüent pèrdua d'atenció durant l'horari escolar, o llavors només menjar una pizza o un gran plat de pasta i un pastís i res més, ni verdures, ni llegums, ni fruita, fa que hi hagi carències en vitamines, minerals i en fibra alimentària. - Consum de begudes ensucrades (i sovint alcohòliques), que solen ser molt energètiques, en detriment de l'aigua. L'imatge corporal pot portar a moltes i molts (cada vegada més nois) adolescents a fer dieta contínuament, molt sovint dietes sense cap fonament científic i molt desequilibrades. O a tenir problemes reals d’obesitat pels constants canvis en la dieta. 
    ANORÈXIA I BULÍMIA Vs OBESITAT 
    ANORÈXIA I BULÍMIA La bulímia i l’anorèxia són els trastorns alimentaris més freqüents. Afecta majoritàriament a noies adolescents però els nois també poden patir trastorns alimentaris d'aquest tipus. La bulímia nerviosa fa que les persones mengin de manera compulsiva (molts aliments en molt poc temps) i que experimentin un fort sentit de culpa després. Per tal d'eliminar el malestar acaben provocant- se el vòmit. La bulímia pot relacionar-se també amb l'abús de substàncies. L'anorèxia nerviosa és una malaltia que es caracteritza pel rebuig dels aliments. Les persones que la sofreixen es preocupen excessivament de la seva figura i no accepten el pes que correspon a la seva normalitat. Tenen una idea equivocada de la seva imatge corporal, la por a l'obesitat i a l'augment de pes, i a ser rebutjades socialment. La conseqüència més immediata i apreciable és la desnutrició per pèrdua de pes (en casos més del 50%), que té com a resultat l'alteració de la majoria de les funcions corporals. 
    CAUSES Factors individuals: Algunes persones amb anorèxia o bulímia pateixen un mal funcionament dels neurotransmissors (les substàncies cerebrals que ajuden al nostre cos a controlar la fam) que es corregeix al recuperar el pes normal. Són força perfeccionistes i exigents amb elles mateixes. Les persones malaltes d'anorèxia o bulímia es preocupen molt pel que pensen els altres, ja que tenen poca confiança en elles mateixes, inseguretat i baixa autoestima. Factors socials i culturals: El desig d'aprimar-se és habitual en els nostres dies; s' associa l'estètica a l'èxit i la bellesa amb estar prim. L'obesitat i l'excés de pes tenen una imatge social negativa. Algunes professions i activitats requereixen una restricció de la dieta i una figura determinada. Factors familiars: Les tensions i els conflictes, l'exigència exagerada i la rigidesa, la sobreprotecció i la manca de comunicació i diàleg influencien negativament en l'adquisició d'uns bons hàbits alimentaris. Els conflictes familiars poden influenciar negativament però cap d'aquestes circumstàncies ha d'interpretar-se com a causa del problema. 
    CONSEQÜÈNCIES Existeix una alteració de la imatge corporal. Tendeixen a negar que estan prims. Aïllament social i familiar i desinterès general per qualsevol contacte social, especialment vers el sexe oposat. Es produeixen alteracions emocionals i afectives que s'acostumen a manifestar en reaccions d'irritabilitat, fúria, frustració, hiperactivitat, insomni, depressió... S’ accentua la deshidratació i els problemes digestius. La supressió de la menstruació, anèmia per falta de ferro i les alteracions del sistema muscular i esquelètic. Disminució de les funcions vitals: temperatura corporal (hipotermia), pols (bradicardia), metabolisme (hipoglucèmia) i tensió arterial (hipotensió). 
    Els trastorns alimentaris 
    OBESITAT Es parla d'obesitat quan es sobrepassa el pes que correspon a la nostra edat, constitució, alçada, etc. L'augment de greixos al cos que s'acumula en diferents òrgans, ocasionant conseqüències negatives per a la salut provoca l'excés de pes. Moltes vegades l'origen es troba a l'edat infantil. Cada vegada més tendim cap a uns estils de vida en els que predomina el sedentarisme i l'alimentació rica en greixos d'origen animal. El sobrepes i la obesitat s’han convertit en un problema sociosanitari de gran magnitud. El tractament tampoc és fàcil. En part, la irreversibilitat dificulta trobar el tractament adequat i no ajuda a la solució factible a aquesta nova epidèmia, ni tampoc a frenar els factors psicopatològics que la causen. 
    CAUSES Factors individuals: Pot haver-hi una predisposició genètica. Moltes vegades veiem determinades famílies, en les quals hi ha vàries persones amb sobrepes o obesitat. Altres factors personals que poden augmentar la probabilitat són de tipus psicològic: depressió, ansietat, ús de determinats medicaments, etc. Factors socioculturals: Els estils de vida sedentaris i el consum de dietes amb un excés de calories són els principals factors. El predomini de menjars ràpids i precuinats i no respectar els àpats diaris menjant a qualsevol hora del dia. Factors familiars: Al nucli familiar s'adquireixen els hàbits alimentaris i és per això que cal tenir cura del model de comportament i l'educació que estem donant. 
    CONSEQÜÈNCIES Aquests trastorns afecten a nivell orgànic (fatiga en els exercicis, estrenyiment o trastorns ortopèdics) i a nivell psicològic ja que l'excés de pes no està ben acceptat socialment; provoca sensacions d'inferioritat i rebuig afectant a la pròpia autoestima. La discriminació per part de l'entorn condueix a l'aïllament, la depressió, el rebuig a l'activitat física i una major ingesta d'aliments. La continuïtat de l'obesitat fins a l'edat adulta augmenta el risc de patir diabetis i malalties cardiovasculars. 
    LECTURES RECOMANADES TRASTORNOS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA / VICENTE J. TURÓN GIL Palma: InterSalud; 2005. OBESIDAD Y PSIQUIATRÍA: NUEVAS GENERACIONES EN NEUROCIENCIAS / A CHINCHILLA Barcelona: Masson; 2005. A l'altra banda del mirall. Jordi Sierra i Fabra, Col lecció Narrativa. Empúries. Barcelona, 2003. A partir de 14 anys // Sierra i Fabra Davant de tanta comparativa i evidents incongruències en la societat actual és difícil arribar a una sola conclusió. El que està clar és que no es pot donar més importància a la falta de pes que al seu excés. Tot dos per igual evidencien carències d’autoestima greus en la població i dificultats per deslligar el consum del consumisme. I més dificultats per discernir entre la publicitat, amb photoshop inclós, i els models de persona que passegem pel carrer. Són molts de temes que es podrien lligar a l’adolescent, l’alimentació, la pressió social i cultural, la pscicologia individual i colectiva però en tot cas: Si pots, recomana comportaments alimentaris ordenats, si no es pot evitar indueix a un consum d’alcohol i tabac moderats, sense dramatitzar ni culpabilitzar i encoratja a la pràctica de l’esport. És un bon inici per qualsevol persona. Per tu, per aquells que t’envolten i per aquells que malauradament ja tenen problemes.
cuidat-problemes-dels-joves
../ad-37/
Publicitat
../ad-20/