Agost 2021
Publicitat

4 ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE LES ILLES BALEARS CELEBREN ENGUANY EL SEU 20è ANIVERSARI (I CABRERA HA FET EL 30)

Per E.H./A.T./C.M.A.T 

La protecció de la naturalesa de les Illes Balears està enguany de celebracions. Quatre espais naturals commemoren que fa vint anys que varen ser especialment protegits per les lleis. A més a més, s'ha complert, fa unes setmanes, els 30 anys de la declaració del Parc nacional maritimoterrestre de l’arxipèlag de Cabrera.

Són el Parc natural de la península de Llevant i les reserves naturals de cap Ferrutx i cap des Freu. El Parc natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera. La Reserva natural de S’Albufereta. El Monument natural de ses fonts Ufanes.

1. PARC NATURAL DE LA PENÍNSULA DE LLEVANT

El Parc natural de la Península de Llevant, amb 1.671 ha de superfície, comprèn una àmplia àrea de les muntanyes d’Artà, i inclou els cims de major altitud de les serres de Llevant (puig Morei, 564 m; puig des Porrassar, 491 m; puig de sa Tudossa, 441 m).

Les reserves naturals de Cap de Ferrutx i Cap des Freu, als termes d’Artà i Capdepera, comprenen dues àrees de penya-segats costaners a l’extrem septentrional de la península de Llevant.

El Parc natural i les reserves foren declarats mitjançant el Decret 127/2001, de 9 de novembre (BOIB núm. 140, de 22-11-2001) i la seva delimitació es modificà mitjançant la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives. Aquests espais naturals formen part de la Xarxa Europea Natura 2000, tant en qualitat de Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), com de Lloc d’Interès Comunitari (LIC).

2. EL PARC NATURAL DE SES SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA

El Parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera i les reserves marines i terrestres vinculades al Parc estan situats entre les dues illes Pitiüses. La seva declaració com a tal fou a la Llei 17/2001 de 19 de desembre (BOIB núm. 156, de 29 de desembre de 2001).

S’estén des del sud d’Eivissa fins al nord de Formentera, inclouen el braç marí que les separa i ocupen un territori d’unes 2.752,5 ha terrestres (1.776,3 de les quals pertanyen al Parc i 106,8 a la Reserva) i 14.028 ha marines (13.610,5 de les quals corresponen al Parc i 416,9 a la Reserva).

Ses Salines d’Eivissa i Formentera constitueixen un exemple paradigmàtic de la riquesa de la biodiversitat mediterrània. La seva singularitat rau en el fet que constitueixen una àrea de descans i de nidificació per a les aus en les seves migracions. Com a espai natural d’especial interès engloba un conjunt d’hàbitats terrestres i marins, amb valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals de primer ordre a escala internacional.

3. RESERVA NATURAL DE S'ALBUFERETA

La zona humida litoral de s’Albufereta constitueix una de les joies de la badia de Pollença tant pel seu paisatge especial com pels valors ornitològics i botànics que conté. La Reserva natural protegeix una superfície de 211 hectàrees i al seu voltant les 290 hectàrees de la seva perifèria de protecció tenen regulades algunes activitats i usos per evitar-hi impactes indesitjats.

S’Albufereta fou declarada Reserva natural mitjançant el Decret 121/2001 (BOIB núm. 130, de 30 d’octubre de 2001) i quatre anys després va ser requalificada com a Reserva natural especial mitjançant la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). El Pla d’ordenació dels recursos naturals de s’Albufereta fou aprovat per Acord del Consell de Govern el 19 d’octubre de 2001 (BOIB núm. 130, de 30 d’octubre de 2001). Malgrat tot, d’ençà de l’any 1991 ja s’havia declarat Àrea natural d’especial interès a través de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears (LEN).

A més a més, s’Albufereta també forma part de la Xarxa Natura 2000, integrada per distints espais naturals europeus l’objectiu dels quals és contribuir a la conservació de les espècies i hàbitats naturals.

4. MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

Les fonts Ufanes són a Campanet, a la finca de Gabellí Petit, propera a l’ermita de Sant Miquel. La seva declaració com a Monument natural fou en el Decret 111/2001, de 31 d’agost (BOIB núm. 109, de l’11 de setembre de 2011)

Les Fonts Ufanes constitueixen un fenomen hidrogeològic natural únic a les Illes Balears. Són surgències intermitents que brollen de manera difusa, molt potent i sobtada, després de l’acumulació de pluja suficient en el massís del puig Tomir i els seus voltants.

L’aigua de les Ufanes prové de la pluja que cau i s’infiltra en el subsòl. Una vegada s’infiltra, l’aigua s’acumula en un aqüífer per davall del qual hi ha matèries poc permeables. Quan les pluges són intenses i contínues, la capacitat de l’aqüífer es veu sobrepassada i l’aigua s’obre camí fins a la superfície, brollant de manera violenta a través de les surgències que hi ha a la zona inferior de la finca de Gabellí Petit.

Els cabals poden passar de 0 a 3 m³ / segon en qüestió de minuts, en el cas de circumstàncies normals, i inclús arriben als 100 m³ / segon quan es produeixen episodis excepcionals. El volum anual mitjà de les fonts és de 10 a 12 hm³. Tota aquesta aigua corre pel torrent de Teló, es junta amb la d’altres fonts de la zona i arriba al torrent de Sant Miquel. A partir d’aquí segueix plàcidament el seu camí fins al Pla de Sa Pobla i travessa camps de cultiu fins a arribar a s’Albufera, on l’aigua pareix que quasi es detén, el paissatge varia i s’omple de canyissars i canals, abans de desembocar a la mar.

5. EL PARC NACIONAL MARITIMOTERRESTRE DE L'ARXIPÈLAG DE CABRERA

Situat enfront de les costes del migjorn de Mallorca, el subarxipèlag de Cabrera va ser protegit l’any 1991 amb la figura de protecció més important, convertint-se en el primer parc nacional maritimoterrestre de tot l’estat espanyol (Llei 14/1991, de 29 d'abril de 1991, de creació del Parc nacional maritimoterrestre de l'arxipèlag de Cabrera -BOE, núm. 103, de 30 d'abril de 1991-). 

El Parc té més de 10.000 hectàrees i la seva superfície terrestre (aproximadament el 13% del total) la conformen les 18 illes i illots de l’arxipèlag, entre les quals destaquen l’illa dels Conills i Cabrera. Aquesta darrera es troba entre les illes sense urbanitzar més grans de la Mediterrània occidental i posseeix uns fons marins en un estat de conservació magnífic.

Les illes del Parc es troben entapissades principalment per una cobertura vegetal de garriga i pinar; enriquida per la presència de flora especialitzada a altres indrets. Destaquen les plantes litorals i un tipus de rogeta que constitueix l’únic endemisme exclusiu de l’illa.

Dins la fauna terrestre sobresurten els petits invertebrats, entre els quals trobam un gran nombre d’endemismes; dels vertebrats destaquen l’endèmica sargantana balear (amb un total de 10 subespècies a tot el Parc) i els aucells sedentaris (com el busqueret coallarga), migradors (com el falcó marí) o nidificants (com l’àguila peixatera).

Les aigües de Cabrera constitueixen la principal raó de ser del parc; a les seves praderies de posidònia es pot trobar una de les diversitats d’espècies de peixos més altes de la Mediterrània.

Finalment, la seva història, teixida entre d’altres pels monjos bizantins, els pirates musulmans i els captius napoleònics, i els aspectes etnogràfics aportats per pescadors, pagesos i garriguers, s’afegeixen als valors naturals per donar un conjunt de notable valor patrimonial.

Per acabar (per avui), fa aproximadament un mes que aquesta fita tan important de la conservació dels espais naturals de les Illes Balears va celebrar 30 anys de la seva creació, i la revista Hiperbòlic així ho va voler transmetre de forma alegre a les seves xarxes socials. 

Ara aprofitarem cada un dels seus dies especials (celebrant el 20è aniversari) per DONAR A CONÈIXER MÉS EXTENSAMENT la realitat actual d’aquests espais naturals de les Illes Balears tan estimats.

Publicitat